Angle de fase

L'angle de fase, en astronomia, és l'angle entre el Sol i la Terra vist des del centre d'un planeta. Està relacionat amb la fase d'un planeta o porció del disc il·luminat tal com es veu des de la Terra. En les observacions astronòmiques es refereix normalment a l'angle Sol-objecte-observador. Per a observacions fetes des de la Terra, Sol-objecte-Terra és pràcticament igual que Sol-objecte-observador, ja que la diferència depèn de la paral·laxi, que en el cas d'observacions de la Lluna potser fins a 1°, o dos diàmetres de la lluna plena.

L'angle de fase varia de 0° a 180°. El valor 0° correspon a la posició on l'il·luminador, l'objecte i l'observador són col·linials, amb l'il·luminador i l'obsercador en la mateixa cara de l'objecte.^[1] El valor de180° és quan l'objecte està entre l'il·luminador i l'observador, també conegut com a oposició astronòmica. Valors menors de 90° representen difusió d'ones; valors més grans de 90° representen deflecció per refracció.

Per a un planeta interior com Mercuri i Venus l'angle de fase adquirix qualsevol valor, essent 0 en la conjunció superior, 180 en la conjunció inferior. Per a un planeta exterior l'angle de fase està limitat per senet Fmax=1/r on r és la distància del planeta exterior al Sol en ua. Adquirix este valor màxim en les quadratures i val 0 en la conjunció i en l'oposició. Per exemple, Mart cobreix un angle de fase màxim d'uns 45°.